|
Un altre d'aquests gironins procedents de la Xina és Chi Tung Law, propietari del restaurant Gran Muralla, del carrer Eiximenis de Girona, un local veterà, que va obrir les seves portes l'any 1984. Chi Tung Law, originari de Hong Kong, admet, com els seus compatriotes, que no hi ha gaire relació entre els xinesos que viuen a les comarques gironines, llevat del seu cercle més immediat, que generalment està estretament relacionat amb la feina. Tot i això, apunta que "ens coneixem gairebé tots, i els empleats de diferents negocis que tenen el mateix dia de festa, acostumen a quedar per sortir plegats. Els empresaris no podem fer-ho -indica mig rient- perquè tenim molta feina". Els xinesos de les comarques gironines són una comunitat molt discreta, i els seus integrants ho atribueixen en bona part al fet de ser pocs. Però hi ha altres elements, segons ells. Chi Tung Law afirma que "als restaurants xinesos de les comarques gironines no hi ha hagut mai problemes perquè tothom té cura del seu negoci i no volem gent que sigui problemàtica". Ell mateix, segons comenta, s'assegura abans de contractar una persona de "tenir-ne la màxima informació possible per tal d'evitar possibles conflictes". |
 Afegeix, per justificar aquesta manera d'actuar, que a més d'evitar problemes per a un restaurant en concret s'està treballant per a preservar la bona imatge de la comunitat. És difícil trobar entre els xinesos que s'han instal·lat a les comarques gironines algun que parli català, i n'hi ha molts que encara tenen problemes per parlar un castellà correcte. La situació és completament diferent entre els fills d'aquests immigrants, que a més estan provocant una certa obertura de la tancada comunitat xinesa gironina. "El meu fill parla en català cada dia a l'escola, i en canvi li costa parlar xinès", explica Jin Wen Wei. A més, és habitual que el seu fill -de set anys- vagi a jugar a casa d'alguns dels companys que té al col·legi de Girona on estudia. I que aquests nens vagin també a casa de la família de Jin Wen Wei, la qual cosa està ampliant el seu cercle de relacions. |
|
Aquesta integració és absolutament plena en el cas dels fills i les nebodes de Chi Tung Law. Martín i Lydia -els fills- i Cecília i Jessica -les nebodes- tenen noms occidentals i cognoms orientals, parlen un català perfecte i fan les mateixes activitats que la resta de nens i nenes gironins de la seva mateixa edat. "Els meus fills han nascut aquí i tenen la seva vida aquí", diu Chi Tung Law, que tot i això intenta conservar a casa seva tradicions i maneres de fer de la Xina. "Gràcies a la televisió per satèl·lit podem mirar pel·lícules xineses, i de tant en tant també juguem al dòmino xinès i a d'altres jocs d'allà". La setmana entrant arriba un moment propici en aquest intent de mantenir les tradicions de la seva terra d'origen: la celebració de l'arribada de l'Any Nou segons el seu calendari, que està regit per la Lluna. Aquesta festa no té cap data concreta, perquè es fa coincidir amb la segona lluna nova després del solstici d'hivern, la qual cosa fa que oscil·li entre finals de gener i mitjan febrer. És segurament la festa més important per als xinesos, i s'allarga durant diversos dies... A la Xina, és clar, perquè els xinesos residents a les comarques gironines han hagut d'adaptar el seu calendari a la manera de viure d'aquí. |
|
 Chi Tung Law també prepara una celebració familiar per a l'arribada de l'Any Nou xinès, amb un sopar el dimecres, dia 21, que compara amb la nit de Cap d'Any de la tradició occidental. Encara que en el seu cas la feina al restaurant els obligarà a sopar d'hora, abans de començar a treballar. Entre els elements que hi haurà en aquest sopar n'hi ha que tenen una simbologia determinada. És el cas del peix -a la Xina és habitual menjar carpa, perquè té una vida molt llarga, però a Girona opten per altres espècies-, perquè aquesta paraula, en xinès, té el mateix son que la paraula abundància; per aquest motiu es menja peix la nit abans de l'arribada de l'Any nou, perquè aquest sigui un any d'abundància. A més, al sopar de la família de Chi Tung Law hi haurà, entre altres aliments, porc rostit, verdura amb carn i "uns caramels d'Any Nou, que van dins d'un sobre vermell". El vermell, símbol de l'alegria, és un color molt important en les celebracions xineses, i per tant també en la Festa de Cap d'Any. Per això són de color vermell els sobres -dins dels quals, el dia d'Any Nou, les persones casades d'una família regalen diners als parents- o amics -que encara no s'han casat, i també als nens i les persones grans. I també són vermells els sobres en els quals els empresaris donen diners als seus empleats, el mateix dia, per desitjar-los bona sort durant tot l'any. |
 
|
Chi Tung Law explica que a la Xina, el dia d'Any Nou -i també en els dies posteriors, perquè "la festa dura entre tres i deu dies"- és habitual anar a visitar familiars i amics, i desitjar-los bon any nou i que tinguin sort (en xinès mandarí xin nian kuai le vol dir feliç any nou, i gong xi fa cai, espero que tinguis sort). A Girona fa el mateix, si bé hi ha menys família i menys amics, per la qual cosa el dia d'Any Nou és, per a la comunitat xinesa de les comarques gironines, una jornada en la qual es fa molt habitual parlar per telèfon amb les persones més properes que es troben físicament lluny. El que segurament no podrà repetir Chi Tung Law a Girona és una tradició de la seva terra segons la qual "els joves, després del sopar de Cap d'Any, passegen tota la nit, encara que és una nit molt freda, perquè allà també és hivern, i van al mercat a comprar flors d'ametller, que tenen un color rosat molt maco, per portar-les a casa seva". Chi Tung Law, Jin Wen Wei, Ren Zhe Guo i alguns altres ciutadans xinesos residents a les comarques gironines que han estat consultats expliquen maneres de celebrar l'arribada de l'Any nou que difereixen en alguns aspectes. "La Xina és un país molt gran, hi ha molta gent i també hi ha moltes maneres de celebrar la festa".
|
|
|
|
"Tot el que servim en els nostres restaurants La Gran Muralla, tan de Roses com en els dos de Girona, el del carrer Eiximenis i el del carrer de la Creu, és autènticament xinès -afirma el seu fundador el senyor Chi Tung Law-, encara que tampoc es pot parlar en general de la Xina, ja que és molt gran i no a tot arreu es menja el mateix. Així, tenim que al sud de la Xina es menja cada dia arròs, en cavi al nord només per l'Any Nou i algunes festes importants de l'any. El menjar habitual del sud és pa i pastes". Fa vint anys aterrava a Figueres un cuiner xinès, el senyor Chi Tung, quan es començaven a posar de moda aquests restaurants a casa nostra. Al cap de pocs anys, es decidia a posar-se pel seu compte i va crear el restaurant La Gran Muralla de Roses. El 1990 s'obria el restaurant del carrer Eiximenis, que darrerament ha estat ampliat, i al cap de dos anys el del carrer de la Creu. |
|
"El xinès posa molta més ceba i all al menjar del que posem nosaltres aquí, i en canvi aquí hi posem més salsa, ja que el català està acostumat a menjar més pa. Per altra banda, els xinesos gairebé ho mengen tot fet al vapor, mentre que aquí s'està acostumat a fer-ho tot fregit. I una darrera diferència, a la Xina el menjar és molt més tallat en petites porcions, tot es talla molt, ja que es menja amb palillos, mentre que aquí posem les porcions més grans. Són pocs els que prescindeixen de la forquilla o del ganivet pel menjar amb palillos, al revés del que passa a França o a Holanda, que els que van al restaurant xinès mengen sempre amb palillos". Si seguim les orientacions del entesos, sabem que tota cuina cal fer-la al moment per tal que estigui en el seu punt, però potser la cuina xinesa encara és més exigent en això. Cert que quan arriba l'hora de dinar o sopar es tenen a punt tots els ingredients, però cada plat cal preparar-lo al mateix moment que s'ha de servir a taula. Com explica el senyor Chi Tung, no es poden tenir a punt els diversos plats que hi ha a la carta i escalfar-los. Al cap de deu minuts ja han canviat el color. Això demana molt més personal a la cuina i una bona organització. A la Gran Muralla cada cuiner té la seva feina específica, i així mentre un té cura de tot el que porta oli, l'altre és el responsable de l'arròs i l'altre de rotllos i l'altre... Cada dos minuts pot sortir un plat de la cuina. En el restaurant del carrer Eiximenis hi ha vuit cuiners. També als restaurants La Gran Muralla hi ha el menú del dia, que consisteix en un primer plat de tapa xinesa, i després a escollir entre amanida, rotllos de primavera, carn i verdura i arròs, ademés dels postres i beguda. En els darrers anys també s'ha posat de moda el servei a domicili. Els restaurants Gran Muralla també ens poden portar a casa, amb un temps màxim de mitja hora, els plats que hem demanat per telèfon. També podem a anar-los a buscar directament al mateix restaurant. Els habitants de la Xina són molt afeccionats a sortir a sopar fora de casa i a cantar karaoke. Els que treballen a les fàbriques, puntualitza Chi Tung, és clar, ja que no tothom té el nivell de vida suficient per suportar despeses extres. Sortir a la nit, a Xina, resulta molt car. Amb tot, hi ha una diferència de vida d'aquí a la Xina, explica el propietari de la Gran Muralla. Allí la gent viu per treballar, només pensa en el treball. Aquí es viu més tranquil·lament, tot i que la gent també treballa. El senyor Chi Tung està casat amb una xinesa que feia d'hostessa d'aviació i té un fill i una filla. "El nen, que té 7 anys, parla perfectament el català", afirma amb satisfacció. I és que ell se sent perfectament integrat a les comarques gironines. Arriben els primers clients a sopar i deixem la nostra conversa. La feina és la feina.
|
|
|